DÉU

Els meus pares són agnòstics, i jo des de mai que he cregut en Déu, però vet aquí que l'any passat vaig anar un trimestre a Anglaterra i la meva companya d'habitació per poc no era monja. Estic exagerant, però realment era molt molt molt religiosa. Molt. El seu objecte preferit era la seva Bíblia, la qual estava escrita en xinès i en angles (era de Hong Kong). El material del qual estava feta era d'una qualitat extremada i la tapa semblava feta d'or. La meva amiga resava abans de cada àpat i abans d'anar a dormir. A més a més, era la nena més intel.ligent que he conegut mai en la meva vida. Era superdotada. Per tant, això de que els creients són tontos... mentida! No només era intel.ligent acadèmicament, sinó també emocionalment. En fi, era un geni. I jo, atea de tota la vida, la vaig conèixer. A partir d'aquí vaig començar a tenir curiositat per la religió cristiana.

A més a més, a l'assignatura de religió estàvem estudiant les diferents religions del món. Per casualitat, un dia que estava mirant vídeos per youtube, vaig topar amb un vídeo de NDE (Near Death Experience, el qual vol dir, Experiència d'haver gairebé mort) i vaig flipar. Aquí en teniu un exemple (està en anglès).

Increïble, oi? I de casos d'aquests n'hi ha molts més. La pregunta és: m'ho crec o no m'ho crec? Jo crec que mai podrem estar 100% segurs de si Déu existeix o no, i es veu que les persones que creuen de debò de debò en Déu en general són més felices... A veure: d'acord, podria no ser veritat, que tot fossin al.lucinacions del cervell, però... i si fos veritat? No seria completament màgic? Increïble? No se us infla el cor només de pensar en Déu i en com ens estima? Bé, no sé què pensar. Ara mateix estic confosa i encara experimentant en el món de la religió. Però us ho dic de debò: m'encantaria ser creient. Ja veurem com vaig evolucionant. Vosaltres què en penseu? Sou ateus, agnòstics, cristians, buddhistes, musulmans, jueus? Esteu confosos com jo i no sabeu ni el vostre propi nom? Rumiem entre tots a veure si en podem treure l'entrellat. Adéu, mai millor dit.